ENTRENAMENT SOBRE ASFALT

Reconec que la meva vida ha estat marcada, en certa manera, per l'esport. De ben petita ja vaig iniciar-me en el món de la gimnàstica rítmica, tot i que no ha estat la disciplina que més m'ha agradat de les que he practicat, hi vaig fer bones amistats. Més tard vindria la natació, el voley, el badminton, ... Fins que la manca de temps (o d'organtizació del temps) em va obligar a deixar-ho tot. Però fa dotze anys, em vaig tornar a trobar amb l'esport. Un pneumotòrax em va obligar a recuperar el ritme per endinssar-me a un món per a mi desconegut: el FITNESS.

La sala de musculació, amb el anys, s'ha convertit en casa meva. No hi ha un sol racó de la sala que no conegui i domini. Per a mi és un plaer recòrrer els kilos de ferralla amb els que et trobes a cada pas. El que va començar sent una imposició mèdica, s'ha convertit en una passió. (En un altre article parlaré de perdre la por a les peses).

Però fa uns anys, que he descobert una altra manera de fer esport, molt combinable amb el gimnàs. El RUNNING. Ara intento organitzar el temps de manera que pugui fer ambdúes coses. Vaig tres cops per setamana al gimnàs i dos cops a la setmana a còrrer.

L'entrenament sobre l'asfalt, és una altra manera, a més de conèixer més bé la teva ciutat, de conèixer el teu cos. Una modalitat, un estil de vida que cada vegada més s'està imposant entre la nostra societat. De fet hi ha molta gent de Barcelona, i altres ciutats per descomptat, que no han trobat un lloc millor per entrenar-se que la mateixa ciutat, on gaudeixen de mar, muntanya i asfalt. Tot un ventall de possibilitats per especialitzar-se en triatlons.

Possiblement aquest nou exercici urbà,vingui donat per la popularitat de les curses "populars" que creix cada vegada més. Una de les impulsores d'aquesta popularitat és, se'ns dubte la Cursa d'El Corte Inglès, que cada any i des de fa 30 anys, recorre la ciutat catalana duplicant els seus corredors, juntament amb la Cursa de Sant Sivestre, la Cursa del Bombers i la Cursa de la Mercé. I d'ença dels Jocs Olimpics a Barcelona l'any 1992, ha convertit la ciutat en una de les més avançades a nivell d'infraestructures públiques de tota Europa, això afegit a la comoditat, i el clima ha desenvocat en un boom impressionant de gent al carrer fent esport. Tot i així, queda molta feina per fer en totes les ciutats de Catalunya per adaptar la via pública a tots els esportistes que vulguin fer esport al carrer. Els urbanistes haurien de tenir en compte que la gent que practiquem esport hauriem de disposar de certes infraestructures.

Per començar un parell de bons consells:

1. Per inciar qualsevol pràctica esportiva ha d'anar acompanyada d'una revisió mèdica prèvia. Cardiòleg, fisioterapeuta i un podòleg. Un endocrinòleg i un nutricionista elaboraran la dieta a mida de les nostres necessitats. Ah! i un pulsòmetre per controlar el batec del cor.

2. Tenir clar quin és el nostre objectiu. A partir d'aquí deixar-se aconsellar pel personal de botigues especialitzades per a les sabatilles, roba esportiva, bicicleta, ...

No val amb la sola intenció, cal la suor constant.