IGUALTAT: 10 - TOLERANCIA: 0

Violència i Igualtat: dos conceptes tant units i tan distants de la societat actual. Tot i haver aconseguit dues de les victòries més importants per les dones feministes del segle XXI, la Llei integral contra la violència de gènere (desembre de 2005) i la Llei per la igualtat entre homes i dones (març 2007), estem encara molt lluny de desenvolupar tots els articles en plenitud d’acord amb aquestes lleis. I ara, a més estem davant d’un nou repte: la futura Llei d’Igualtat catalana, i que som, tal com diu la nostra companya Imma Moraleda, “l’enveja d’Europa”.

Un problema el de la violència de gènere i igualtat entre homes i dones. És un problema que s’ha d’eradicar des de casa amb el compromís de les mares i els pares. Des de l’escola, instituts i universitats amb programes específics com a base fonamental de l’educació vers a la igualtat. Amics, feina, mitjans de comunicació que donen menys espais a les opinions de les dones, sèries juvenils que presenten a l’home musculós i ben plantat, modern i actual que tracta a la noia com a subordinada, la menysprea i fins i tot arribar a anul·lar-la. La publicitat que ens ensenya una dona consumidora productes de neteja o de perfums i cosmètics que deforma la seva imatge i no l’afavoreix gens i en canvi, mentre que l’home és fort i segur d’ell mateix, amb un cotxe d’alta gamma entre les mans.

És aquesta la realitat actual? Quina és l’arrel de tot això? I el final, quan arribarà?

En la lluita contra aquesta lacra, ens necessitem tots. I aquest tots inclou dones lluitadores, homes implicats i convençuts d’un món amb igualtat d’oportunitats, que com el nostre president Zapatero, s’identifiquin com a feministes per aconseguir mitjançant la prevenció, educació i tolerància més IGUALTAT.

NO A L'EXPLOTACIO SEXUAL

Aquesta vistosa campanya és contra l'explotació sexual, perque una societat digne no pot ser tolerant amb l'esclavitud.

No ens oblidem!

II JORNADA XNET A SITGES

Profitosa la II jornada Xnet a Sitges. Personalment em va servir que entendre una mica millor que era un polític 2.0, i vaig arribar a la conclusió que tots teniem alguna cosa del 2.0. Tots ens conectem en xarxa mitjançant facebook, blgs, twiter, ...

A part de descobrir la funcionalitat de la pàgina web del PSC, i que la coordinadora de l'acció política a la xarxa del PSC Raquel Querol tan bé ens va saber explicr, en la que us convido a entrar per veure totes les activitats que fan cada una de les federacions i agrupacions del municipis d'arreu de Catalunya.

Va concloure la ronda d'intervencions el Diputat Donaire, per animar-nos a ser 2.0 des de les nostres agrupacions, escriure, fer xarxa, comunicació, comunicació, comunicació...

La comunicació és un dels punts més forts en els plans de treball de totes les agrupacions. Hi ha moltes maneres de fer-ne: facebook - un portal obert a tothom. Els cada vegada més extesos Blogs, que són més personals i intims. Els Twiters, missatges curts on la intercomunicació és molt important.

La taula rodona en la que vam participar alguns blocaires del Penedès Garraf, ja ho vaig apuntar: em vaig afegir a ser blocaire per iniciativa del Consell de dones. Un cop assabentada de totes les ofertes que Internet em proporcionava, em vaig decidir pel Blog perque és un espi molt teu, fet a mida, em sento còmoda adaptan-lo a cada noticia que passa, a cada moviment social que hi ha. Ha de ser alguna cosa que el que ho està llegint pugui distreure's, amb ganes de tornar-hi demà.

MECANO NO ENS HA DEIXAT MAI

Manolo sube que te peinoooo!!!

Així començava una gran nit. La meva gran tarda del diumenge 20 de setembre de 1992, en plena ressaca post olímpica. Estàvem a les grades just darrera del grup musical de revelació "Los Manolos" quan un veí de concert va fer el crit de guerra al vocalista. Tots esperàvem impacients la triomfal entrada de MECANO a la plaça de Toros Monumental del que seria el seu darrer concert de la història a Catalunya. Amb només 16 anys em vaig emocionar, vaig saltar, cantar, cridar... La gent amb qui anava ni em reconeixia. Jo només veia de prop i en moviment real els 3 companys amb qui tant vaig cantar en playback imitant a Ana Torroja i ballant al menjador de casa.

La premsa no s'ho creia això de que plegaven i ens deien que MECANO es retirava dels escenaris fins el 1995 per reforçar la seva imatge internacional. Jo no ho tenia clar. Els rumors de les desavenences entre els germans eren massa freqüents.

Han passat 17 anys d'aquells aconteixements, i ahir vaig tornar a reviure aquells concert, amb el musical de "Hoy no me puedo levantar". Diuen que per ser bon orador s'ha de sabert emocionar, distreure i copsar l'atenció del públic. Doncs això també deu valdre per als artistes i genis de la música. I és que el germans Jose Maria i Nacho Cano, ens van tornar a emocionar, des de la risa fins el plor amb una història tan real dels anys 80 quan els grups musicals vagamen per Madrid perque alguna discogràfica els hi fes cas, mentre s'enamoraven de la noia perfecte. Una tragicomèdia seguida per les cançons més populars del grup. Ens van distreure i ens van robar l'atenció fent-nos partíceps de l'espectacle, cantant, ballant com mai ho havíem fet en un teatre al ritme de les coreografies i de cançons com "Hoy no me puedo levantar", "Me colé en la fiesta", "Maquillaje", "Hawii-Bombai", "Cruz de navajas", "Me cuesta tanto olvidarte", "El fallo positivo", i tantes d'altres.

Un senzill decorat, unes coreografies que ratllaven els límits del Circ du Solei, perfectes i coordinades. Uns joves actors emocionats interpretant els temes amb els que han crescut en la seva infància a so de totes aquestes cançons.

Una experiència inoblidable (i que de ben segur repetiré) que he volgut compartir amb vosaltres i que recomano enormement a tots aquells que l'hagueu vist i que us ha agradat la moguda dels 80.

Ja no estan a les llistes d'èxits, ni guanyen premis, però queda el seu llegat musical. Fins sempre MECANO!

DESAFECCIO POLITICA = ABSTENCIO?

El passat dia 7 de novembre, el PSC va celebrar la IV Convenció Municipal a Barcelona. L’Objectiu d’aquesta trobada de gairebé 2000 companys entre regidors, càrrecs orgànics i militants de tots els municipis d’arreu de Catalunya no va ser altre que remarcar el treball conjunt entre el Govern de la Genealitat i els Governs Locals per trovar solucions als nous reptes, il.lusionar i no decaure davant les adversitats.

Estes en un momento tant politicament, com socialment delicat. No descobreixo res de nou. La crisi económica i els darrers aconteixements de pressumpta corrupció (Balears, València, Madrid, Barcelona, Santa Coloma) han degradat la imatge pública dels polítics, que a vegades s’obstinen en demostrar els seus èxits personals per damunt del col·lectius i a més treure un benefici.

A un any de les eleccions autonòmiques i a un any i mig de les municipals, en que tots els polítics ens demanaran que dipositem la nostra confiança en ells, es poden trobar amb un problema greu: l’ABSTENCIÓ. Ara, doncs, ha arribat l’hora del concens. Sembla que tots els partits ho han entés perque a partir del dia 20 de novembre i amb un termini de 3 mesos, prorrogables, s’asseuran per redactar la Llei Electoral. Una llei que només Catalunya “presumeix” de no tenir i que cal, ara més que mai, per regular amb transparència els cassos de pressumpta corrupció i posar fi a aquest sentiment generalitzat que anomenen “desafecció política” i que al final de tant dir-ho acabarem creient-nos que la tenim.

Els joves, amb inseguretat laboral i una inestabilitat familiar, opten per integrar-se en ONG’s en el millor dels casos, o practiquen activitats lúdiques sense compromisos. La gent més gran, viu la seva propia realitat reclamant més serveis a les persones. Queda la generació de les hipoteques, de les matricules escolars, de l’atur... I entre tots aquests desproposits, apareixen els medis de comunicació, que amb una dosi de mala intenció, reconeguda en alguns casos, provoquen escenes esperpèntiques entre els polítics que es presten a un vergonyós espectacle i que s’ha convertit en una normalitat quotidiana.

Tingem en compte que en política municipal tot això s’ha d’explicar amb un llenguatge planer, entenedor i transparent. El missatge ens ha de transmetre entussiasme, amor pels nostres pobles, per les nostres costums, per la nostra cultura que s’ha de cultivar, passejant amb orgull. Els polítics han de creure en nosaltres, només així nosaltres creurem en ells. Ara encara hi som a temps.

II JORNADA XNET

El proper dissabte dia 21 de novembre de 2009, la Federació X Alt Penedès Garraf, organitza la II JORNADA XNET, aquesta vegada es farà a Sitges.

Una jornada on tothom hi està convidat a debatre sobre com podem utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació pera l'activitat poítica als nostres pobles i ciutats.

Comptarem amb la presència del diputat José Antonio Donaire i el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, que el tenim tot sovint per aquí la zona.

També participarem companys i companyes de la Federació que generem debat a la xarxa mitjançant els nostres blogs personals, en el cas de l'Alt Penedès hi serem representants: l'Helena Fortuny, Roberto Labandera, l'Àfrica Hernandez i jo mateixa.

Des d'aquí us convido a participar d'aquesta jornada a l'Edifici Miramar, carrer Davallada, 12 de Sitges.

IV CONVENCIO MUNICIPAL DEL PSC; TOT UN EXIT

En un moment tant delicat co el que estem vivint a nivell polític, social, judicial en l'àmbit local, Nacional i Internacional, el PSC va celebrar el dia 7 de novembre de 2009 la IV Convenció Municipal, on ens vàrem reunir de nou total la família socialiste. Vilafranca també hi va ser present: El Primer Secretari de l'Agrupació Local, Francisco Romero (que va ser escollit membre de la mesa), el Diputat Roberto Labandera i jo mateixa, acomanyats de representants de la comarca.

Una jornada tranquil.la, distesa i en alguns moments emotiva. Van ser varis moments en els que l'Alcalde de Barcelona va fer gal.la del seu entussiasme per la seva ciutat. Un discurs carregat de records barrejat amb la força que ell té quan parla de PSC, de l'orgull que sent quan diu que el PSC representa el 75% de la població que ens ha votat, que això significa molts milers d'habitants. Que no es va oblidar de Santa Coloma de Gramanet. Que va acabar de convèncer amb la lectura del Manifest "tolerància zero vers la corrupció", per la transperència política i la recuperació de la confiança del ciutadà.

També em va agradar molt els discurs del President Montilla, era evident que el parlament aniria enfocat, sobretot a la situació de crisi que estem patin, el desencis que té la gent vers als polítics en general i que fa que el ciutadà s'allunyi cada vegada més de la política. No és just. Tal i com ell ho va anomenar "la triple batalla".

Vull comentar que el President, el passat dijous va enviar una sincera carta a tots el militants i simpatitzants del PSC, tot un detall per contrarrestar les diferents sensacions de desànim i impotència arran de la corrupció sorgida en els darrers temps a Catalunya

Personalment no crec que el titular del diumenge sigui que el President Montilla demana perdó, ni que les disculpes siguin protagonistes d'un discurs molt més profund, emotiu en alguns moments contundent, molt més segur que en altres ocasions. He vist un president disposat a plantar cara per Catalunya, un president valent. Els muncipis esperàvem alguna cosa més que una disculpa. Sabedor de les dificultats en les que ens trobem va convidar a continuar treballant com fins ara ho hem anat fent, per a un objectiu comú: TREBALLAR PER ALS CIUTADANS I CIUTADANES.

És evident, tots ho patim, que els problemes en els governs locals cada vegada s'agreugen més, la població cada vegada demana més ajuts i per tant la demanda dels serveis a les persones va en augment: la Llei de la Dependència, ajuts per les escoles bressol, beques d'estudis, transport, ... són una constant que no podem desatendre. Es veritat i s'ha de reconèixer que des del Gover de la Generalitat l'esforç ha estat important i des del Govern de Zapatero també ha estat de bona voluntat amb el FEIL, i sembla que s'ampliarà, que ha desencallat una mica l'atur generant ocupació a més d'una notable millora als nostres pobles i ciutats. Els ajuntaments, però, han fet un gran esforç per ajustar diferents partides pressupostàries per en alguns casos ampliar la partida de Serveis a les Persones.

Mentre restem a l'espera de l'entrada en vigor del nou finançament, la Convenció Municipal acorda liderar esforços i estratègies concreter per combatre la crisi i donant suport a totes aquelles persones i associacions que es pugui recolzar d'una manera o altre i que potser sigui la primera vegada que recorren als serveis municipals. Es defineixen models de participació en el s ingressos de la Generalitat de Catalunya com a instrument que contribueixi a normalitzar la situació de crisi que estem patint.

De ben segur que si hi posem tot l'entussiasme i ganes de tirar endavant que ha demostrat tot el plenari per aprovar les resolucions proposades, la imatge del PSC sortirà reforçada amb els nostres líders al capdavant.