dimecres, 6 de març del 2013

QUE EN PENSEN DE LES DONES?

No és una novetat que les dones som el blanc de la major part de les crítiques per part dels nostres companys els homes. Comentaris masclistes i acudits fàcils sobre nosaltres, són des de fa molts anys una defensa recurrent per molts dels nostres polítics.

Ens podríem remuntar a l’any 1997 (aproximadament) quan Manuel Fraga va comentar d’una portaveu socialista al congrés que “L’únic interessant que aquesta senyora va exhibir va ser l’escot”. O quan l’any 2006 el ja expresident del Govern Jose Maria Aznar va col·locar un bolígraf a l’escot d’una periodista com a resposta a la seva pregunta. Marta Nebot ofesa va respondre: “I si hagués estat un home? Me l’hagués posat a la bragueta?  O Eduardo Zaplana en el seu moment li va dir a la vicepresidenta Maria Teresa Fernandez de la Vega que era aficionada a disfressar-se per haver dut un vestuari típic de Nairobi en un congrés d’aquest pais.

Però és possiblement des de la creació en el seu moment d’un ministeri d’igualtat liderat per Bibiana Aído, de l’arribada de la Secretària d’Organització i ministra de sanitat del PSOE Leire Pajín i els pantalons de la llavors ministra de defensa Carme Chacon quan els homes han lliscat més sobre comentaris sexistes a dones joves i preparades.

Tots recordem l’alcalde val·lisoletà del PP, Javier León de la Riva, quan al 2010 es va dirigir a la ministra de Sanitat Leire Pajin com “una dona preparadíssima, hàbil i discreta, que reparteix condons per arreu. Cada vegada que veig aquesta cara i els morrets penso el mateix, però no ho diré”. Després es va disculpar pel masclisme verbal amb que es va despatxar.

També en alguns mitjans de comunicació va aparèixer informació sobre la vida privada de la ministra d’igualtat Bibiana Aido i no per la seva tasca en ple debat sobre el Pla de Prevenció i Atenció de Violència de Gènere, sinó per morbos interès de ser dona i vulnerar així el dret a la intimitat, quan actualment amb prou feines coneixem la muller de l’actual president i del cap de l’oposició.

I com no recordar a la llavors ministra de defensa Carme Chacon les crítiques que va rebre pel vestuari que va escollir per a celebrar la Pasqua Militar de 2009, un acte oficial. Va ser portada en la major part dels informatius i mitjans de comunicació, només pel fet de ser pionera en trencar un protocol molt estricte i tradicional. El millor afalac que se’n va endur: “senyoreta Pepis vestida de soldat” de nou ens retrobem Javier León de la Riva el 2008.

Sense anar més lluny l’any passat, una regidora de UPyD  va haver se suportar com un portaveu del PSOE, Rafael Sanchez-Acera li dedicava una de tal magnitud com “moltes... has hagut de xuclar per estar on estàs”. O les perles de Alberto Ruiz Gallardon amb frases com “la llibertat de la maternitat es la que fa a les dones autenticament dones”. Reacció immediata dels sectors feministes: “Vostè no reparteix carnets de dones autèntiques”.

Un dels cassos que més controvèrsia va causar al seu moment van ser les paraules del ja expresident del Consell General de la Ciutadania Espanyola a l’Exterior, Jose Manuel Castelao, quan en una reunió va dir que “No passa res. Hi ha nou vots? Poseu-n’hi deu... Les lleis són com les dones, hi són per violar-les”. Es va demanar l’investigació per si aquest comentari estava considerat delicte.

I per adobar-ho una mica més, el Secretari d’Organització del PSOE a Huelva Jesús Farrera va abocar aquest dilluns un comentari purament de caràcter masclista contra la ministra de treball i seguretat social Fatima Bañez de la que va assegurar que “estaria millor a San Juan del Puerto fent punt de creu”. El Partit Popular demana la dimissió d’aquest parlamentari i portaveu del govern.

En un moment en que els polítics tenen la pitjor valoració per part de la ciutadania en tot el que portem de democràcia, podem deduir del que es desprèn de tots aquests comentaris, és que no són propis d’un únic partit polític. I el més greu de tot és que possiblement el que diuen tots ells ho senten de veritat. És per això que totes i tots hem de reprovar cada una d’aquestes intervencions que tenen noms i cognoms. Denunciant-los públicament podrem avergonyir aquests escalabrats pensaments.