DE L'ANONIMAT A L'HEROISME

Durant aquests dies, molt es parla dels personatges que s'han fet populars per fets puntuals que els han catapultat a la glòria de la fama. No cal dir que la pionera d'aquest fenòmen ha estat la televisiva Belen Esteban. Criticada per uns, odiada per la majora i venerada pels directius de les televisions més importants del pais, però que en qualsevol cas no passa desapercebuda, no cal ni explicar com va començar la seva història. La polèmica que genera una i altra vegada amb cada esdeveniment familiar, és un motiu d'exclusives i no es pot negar que mou muntanyes de de diners. Però ja fa un temps que la polèmica copresentadora d'un dels programes de més audiència de TV, s'ha carateritzat per ser l'icona de les "madres coraje" del nostre país. Ens agradi o no, ha marcat tendència. I és que quina mare no s'identifica amb una altre mare que defensa la seva filla fins a la mort? Quina mare no surt amb les urpes afilades davant de la decisió del defensor del menor que pretenia prohibir a una mare parlar publicament de la seva filla en el seu lloc de treball? Podem dir que aquesta abanderada de les mares sense fronteres, és inofensiva.

El cas es comença a complicar quan apareixen persones que per interessos polítics són utilitzats. Ens apareix el segon en discòrdia. El senyor Juan José Cortes. Des de l'assassinat de la seva filla Mari Luz, aquest senyor inicia un pelegrinatge televisiu demanant justícia. Es converteix així, en el portaveu dels pares afectats per fills assassinats per menors. Això no tindria més trascendència si la periodista Maria Antonia Iglesias va acusar al senyor Cortes, juntament amb la mare de Sandra Palo, de "padres espectáculo". L'escàndol està servit. el senyor Cortes inicia una ronda de reunions amb els partits polítics de més repercussió per veure qui és el primer que mostra interès per la seva lluita: obtenir el suport necessari per a la modificació de l'obsoleta llei del menor. Del partit de governa, del qual ell és afiliat (fins fa poc), no obté resposta. Aprofitant la feblesa, el partit més conservador de la societat el converteix en el seu ASSESSOR EN MATERIA DE JUSTICIA, iniciant, a més una gran amistat amb l'alcalde de Huelva (ciutat natal de la familia Cortes), curiosament governat per un partit política conservador. La meva pregunta és: el càrrec que ostenta és sense afany de lucre o per al contrari, cobrarà per les gestions que realitzarà? És el pare d'una menor, brutalment assassinada, que contrariament a altres pares en situacions similiars i que s'han mantingut patint en l'anonimat (em ve a la mamòria el triple assassinat de les nenes d'Alcàsser, entre molts d'altres), la persona a qui confiar la responsabilitat de garantir la modificació de la Llei del Menor? És realment el dolor el que fa moure al nou pare coratge, o l'ambició per l'inici d'una prometedora carrera política. Interès públic o personal?

No cal buscar gaire per trobar un altre cas d'heroïna popular. Molts han estat els que han volgut intervenir entre una disputa de parella, on la dona ha estat en perill en mans de l'home. Un només ha obtingut un reconeixement públic. el professor Jesus Neira. L'any 2006, el senyor Vicente Pascual Garcia va rebre un tiro a la cara per salvar a una dona i avui dia, després de set intervencions de cirugia plàstica, encara té seqüeles psicolòlgiques. I ningú se'n recorda d'ell. Hi ha ha agut altres cassos. Però només al professor Neira li han atorgat el important càrrec de "PRESIDENT DEL CONSELL ASSESSOR DE L'OBSERVATORI REGINAL DE LA VIOLENCIA DE GENERE DE LA COMUNITAT DE MADRID". Ufff, només el nom ja impressiona. La qüestió que jo em plantejo amb aquest cas és: que sap aquest senyor de violència masclista. Per desenvolupar aquest fastuós càrrec no és suficient en haver intervingut en un fet puntual, sino que s'ha de conèixer molt bé un tema tant delicat com la violència de gènere. La figura del professor, des que va renèixer del seu coma per la brutal agressió d'un home, ha estat esquitxada de polèmica. Els insults envers a la família del noi que el va agredir, els insults a diversos ministres del Govern, la sol.licitud d'un permís d'armes i finalment el llibre publicat en el que posa en entredit la constitució, han fet que l'heroi es converteixi en un personatge on les dones maltratades no li professin moltes simpaties. Políticament, aquest senyor anava a denunciar a la comunitat de Madrid per diverses negligències mèdiques i la mala atenció rebuda, i ara curiosament, el govern que mana a la seva ciutat, li atorga tant distingit càrrec. Interès públic o personal?

Són aquests personatges, la representació real de la nostra societat? Són realment aquestes les persones en qui podem confiar la nostra seguretat pública?