D'IGUAL A IGUAL

Amb l'inici d'un nou curs escolar, el nens i nenes, nois i noies, adolescents, es retroben després d'un estiu de disbauxa i festes majors, per compartir de nou un munt d'experiències educatives, culturals, de xerrades i confidències. Són en aquests moments d'esbarjo, on ens trobem amb problemàtiques, desfortunadament, cada vegada més freqüents, d'escenes sexistes, violència juvenil, maltractaments vers les noies...

En un riguros estudi, presentat el passat mes de juliol per Miguel Lorente, Delegat del Govern de Violència de Gènere, realitzat pel Ministeri d'Igualtat i amb la col·laboració de la Universidad Complutense de Madrid, s'analitza la percepció que tenen el joves d'entre una mitjana d'edat de 17 anys, enfront el tractament que en fan sobre les relacions entre home/dona. Ha estat arran d'aquest estudi, que dos centres de San Roque, han decidit posar en marxa una assignatura que s'anomenarà "COEDUCACIO". Es tracta d'una iniciativa del Centro de Información a la Mujer (CIM), en la que els alumnes aprendran aspectes en els temes d'Igualtat, prevenció de sexisme, maltractaments i violència de gènere. En definitiva, valors que cada vegada estan més deteriorats entre la població més jove, i que la manca d'aquests valors, moltes vegades desencadena en situacions desgraciades.

Si tenim en compte una de les dades més rellevants que ens presenta l'estudi, és l'edat en que joves inicien la primera relació sentimental: els 13 anys. I és en aquesta edat quan convindria treballar com prevenir els fatals desenllaços que en alguns cassos es dona. Però com es tracta aquest tema amb 13 anys, o menys? que ets? adolescent? preadolescent? escara nen?

Quan som nadons, no ens adonem de les diferències físiques que tenim les nenes dels nens. Però ben aviat, nosaltres mateixos anem diferenciant el nostre camí. Mentre les nenes preferim el rosa, els nens es decanten pel blau. Ens adonem que no som iguals físicament. Ens adonem que les nenes volem ser princeses i els nens volen ser futbolistes. L'entorn familiar també hi té molta influència en les nostres actituts, vestuari, ... Però malgrat això, el valor de la igualtat, i del respecte ha de prevaldre. I aquest respecte implica no isultar, no amenaçar quan no segueixen les pautes dels teus desitjos, no controlar, no aïllar de les companyies, no fer sentir por, ni infravalorar. Totes aquestes actituts, fomenten la violència tan psicològica com física, i sorprenenment aquestes conductes en joves d'entre 13 i 17 anys les troben normals.

Però faig memòria de quan jo tenia tretze anys, i em pregunto si amb aquesta edat, ets concient del que significa una relació sentimental? Dels riscos que comporta? Has de ser concient que una bona relació sentimental és la que es manté d'igual a igual. És la que la parella pot dialogar, convenir decisions sense arribar als insults ni a les mans. Una bona relació de parella és que amb confiança i seguretat, pots opinar i proposar sense recòrrer als consells de tercers.

És clar que davant dels resultats d'aquest estudi, hem de prendre conciència que tenim un problema en la nostra societat més jove, que possiblement hagi heredat de la infància. Mentre que la dona ha evolucionat, no ha arribat a coordinar-se amb l'home, que encara es troba a mig camí. És per això de la importància d'una matèria a l'escola, que de la mateixa manera que expliquen la reproducció humana, expliquin les relacions humanes. Per això calen els convenis, el material i recursos per fer concenciar a pares, mestres i alumnes que volem una societat millor, una societat d'IGUAL A IGUAL.