dissabte, 4 de juliol de 2009

LLEI D'AVORTAMENT SEGURA



Fa uns dies em va arribar a les mans un exemplar de l'Avantprojecte de la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i de l'interrupció voluntària de l'embaràs(IVE). És evident que la vaig llegir detingudament, tot i que hi manquen, segurament, alguns matisos, ja es pot veure com pot quedar definitivament.

En cap cas vaig trobar un sol article que fes referència al tema de l'avortament de menors de 16 anys i sense el consetiment dels seus pares.. Per tant intento esbrinar d'on ve tota la polèmica creada envers aquesta notícia, que després de 23 anys amb la mateixa llei, hauria de ser una bona nova.

Ens remontem a l'any 2002, legislatura governada per majoria absoluta pel Sr.Aznar. s'aprova la Llei d'Autonomia del Pacient. En aquesta llei es reconeix als menors d'edat emancipats o paamb 16 anys, plena capacitat per donar el seu consentiment envers qualsevol intervenció mèdica a la que es sotmetin, sense que aquests consentiment l'hagin de donar els res.

Ara set anys més tard, els que llavors ningú va acusar al Sr. Aznar de faltar el respecte a les mares, és avui un escàndol. Sembla ser que l'ampliació de l'aplicació de la llei a la IVE, els hi sembla que el PSOE es vol carregar la "patria potestad de los padres".

Sembla ser que una jove de 14 anys pot casar-se, pot reconèixer un fill no matrimonial, pot fer testament, a partir dels 12 pot decidir si vol ser adoptat o acollit (segons el nostre Codi Civil), pot mantenir relacions sexuals a partir dels 13 anys (segons el nostre Codi Penal) i en canvi no és prou responsable per decidir si vol interrompre un embaràs no desitjat durant les primeres setamanes?

Mentre països com Suïssa, Anglaterra, Holanda, Eslovàquia, Noruega, algun d'ells catòlic, les menors de 16 anys poden decidir sense cap mena de consentiment totes aquestes qüestions, aquí hem de lluitar per no negar una Llei complerta que permet a les dones tenir una atenció del servei públic garantitzada, una activitat formativa en l'àmbit educatiu sexual, una informació detallada prèvia al consentiment de la interrupció voluntària de l'embaràs.

No siguem hipòcrites!!! Lluitem per les nostres llibertats, per la nostra intimitat i integritat, per al dret a decidir què volem fer amb la nostra salut, amb el nostre físic, amb el nostre cos. Això no significa que no necessitem el consell dels pares, que si han fet correctament la seva funció responsablement, han obert vies de diàleg, de comunicació, és evident que els fills confiarem amb ells.