DEBATS SE SOBRETAULA

Amb la manca de programació interessant a les televisions, incapaços de copsar l’atenció de telespectadors, s’ha aguditzat l’enginy i la nova tendència televisiva són els debats. Els debats són majoritàriament taules rodones, liderades per un moderador, que acostuma a ser un periodista amb una tendència política molt tendenciosa (valgui la redundància) i guia (o ho intenta) la discussió. Al voltant, un grup d’experts professionals de la informació i analistes polítics de diverses corrents ideològiques, cada u amb un caràcter i personalitat propi. Amb aquests ingredients, només cal dues coses més: el tema a tractar i l’audiència.

D’una banda, diàriament apareixen noves informacions sensibles a l’anàlisi. Els constants cassos d’il·legalitats polítiques són una pluja de noticies mereixedores de les nostres inquietuds. Discussions i arguments sobre els grans cassos de corrupció mai vistos: el cas Gürtel, cas Pallerols, el cas de les ITV, el cas Millet - Palau, el cas Bárcenas, el cas Palma Arena y Nóos, cas Campeón a Galícia, els ERE falsos d’Andalusia, el folklòric cas Malaya de Marbella, Cas Mercuri de Sabadell, ... i tants d’altres que no recordo i de ben segur podríem ampliar per tota la geografia, tots ells fonts d’inspiració per ocupar el prime time dels vespres.  

D’altra banda davant del televisor hi ha una ciutadania que busca respostes i solucions i que els propis polítics tenen la difícil tasca de concretar dades convincents. És aquí on la veu del periodista o especialista actua com fil conductor entre el nostre pensament i els seus arguments davant l’opinió pública. En aquest moment el telespectador entra amb empatia amb qui se sent més identificat segons els seus arguments i actitud.

Estem en un moment que desinterès, desafecció o passotisme polític. La gent jove no troba un punt de referència transparent amb qui veure’s emmirallat. Les xarxes socials fan la funció d’altaveu a l’abast de tothom i on busquem constantment còmplices dels nostres pensaments. A través d’aquests debats i xarxes socials (blogs, twitter, facebook, webs...) hem pogut conèixer una nova generació de professionals de la informació que ha generat de nou interès  per la política, amb decisió, ironia però sobretot amb rigor. Periodistes com @iescolar, @jesuscintora, @antonlosada, ... que amb independència de les seves tendències polítiques ens han picat l’ull per ser part activa del debat polític.

Així doncs si en els àpats familiars ens quedem sense arguments, sempre ens quedarà els temes més recurrents de l’actualitat.