dijous, 3 de juny de 2010

IDENTITAT O DISCRIMINACIO DE GENERE


No m'agrada cap vel, ni burka, ni niqab, ni absolutament cap signe que deixi a la dona exclosa de qualsevol integració social. Penso que amb això, estem majoritàriament tots d'acord. Són les frases més repetides des que el passat mes d'abril aparegués la noticia de la Nawja havia estat expulsada del centre escolar on cursava els seus estudis, per dur el mocador islàmic.

El debat ha sobrevolat l'ambient, que poc a poc ha anat calant entre la societat i que en el moment de feblesa social en el que ens trobem immersos, pot provocar més actituds xenòfobes que comprensió, i mentrestant la casse política pretén evitar un debat legislatiu gairebé inevitable, perque el burka o vels integrals, en el nostre pais són una pràctica minoritaria.

Va ser justa la mesura del centre d'estudis de Pozuelo amb la Nawja? El dret d'escolarització no se li pot negar a ningú, i de fet no se li va negar, sempre i quan complís amb les normes dels centre. De la mateixa manera que el nen "rapero" no pot anar amb la caputxa posada a l'aula, que és el símbol identitari d'un estil de vida, la noia no pot anar amb vel. Els centres educatius guadeixen de plena potestat perque gestionin les seves normes i les facin complir, mentre que el Govern continua treballant amb la redacció del projecte d'Avantllei de la Llibertat Religiosa.

Però en realitat què signifiquen aquests símbols? Aquests símbols prenen una intenció o una altra depenent de qui els lluiex. De fet, recentment, en un diari de tirada nacional, es va publicar una enquesta que se li va fer a un grup de dones musulmanes, que no van dubtar ni un moment en reconèixer que "només quan portem el vel, els homes ens respecten", aquestes mateixes dones reconeixien que l'ús d'aquestes vestimentes suposa un prejudici alhora de comunicar-se, de buscar feina o de mantenir quelasevol relació social. Doncs perque ho fan? És la Religió, Obligació, Submissió, Fanatisme, Llibertat? Continuem amb l'obsolet sistema patriarcal en que l'home ho domina tot, fins i tot una dona?

Es fa difícl parlar de LLIBERTAT davant d'una paraula tant complexa com el Burka, el Niqab o el Chador, donat que aquests priven la identitat pública de la dona, discriminant-la davant de la societat. I el que és més greu: moltes d'elles ho fan convençudes, mentre d'altres que han volgut donar un pas endavant, com la Fátima, la dona musulmana i catalana, que va ser perseguida per un imà per no voler dur el vel i es va atrevir a conduir cotxe. Qui és ningú per privar-nos la llibertat fins anunlar-nos només pel fet de ser dones?

La lluita per la IGUALTAT, és un dret considerat com fonamental que va més enllà de la religió o de la cultura. És la dignitat de les dones, per que totes tenim una identitat que ningú ens pot arremetre. Moltes associacions de dones, ONG's, entitats benèfiques, ... lluiten per la integració de la dona en una societat que va avançant a un ritme de vertigen. No ens aturem, i busquem solucions per evitar diferències: formem un Pacte Nacional per a la Laïcitat com espai comú on els límits són els de les lleis democràtiques i on s'impulsin les mesures comunes adequades, que regulin les pràctiques com la del burka o vels integrals.

Lleida ja ha trencat la veda, sent la primera ciutat espanyola que prohibeix la utilització del vel integral en els espai públics. Però Europa ja s'ha avançat en aquest debat. El primer pais va ser Bèlgica, que va aprovar una llei que prohibeix l'ús del vel en els carrers, jardins, transports públics, espais esportius, ... El passat mes de maig, s'hi va afegir França, i en països com Itàlia o Anglaterra el debat encara està al carrer.

M'agradaria acabar, recordant l'estrofa d'una cançó d'èxit l'any 1992: "Quítame este velo", escrita i interpretada per la cantant d'"Amistades Peligrosas", Cristina del Valle, que s'ha convertit en una gran defensora dels drets humans , i diu així:


"y si callo, lágrimas... y si hablo lágrimas,
quítame este velo, porque quiero ver el cielo
romper el silencio y poder hablar sin miedo
quítame este velo, porque lo deseo y quiero
ser igual que tú, sin vivir en un destierro.
Vivo un tiempo tan confuso y pienso
que me quedo sin razones para comprenderlo
¿porqué tengo que esconder un cuerpo,
no tener un nombre ni el mínomo derecho?"