Estem en un punt de la vida en que ens costa apreciar el valor de les coses, sobretot si són petites coses, inclús tendim a despreciar-les. Cada vegada tenim més i volem més: cotxes grans, propietats, vacances inoblidables, roba exclusiva, comoditats , capricis, ... I ens oblidem dels petits detalls que antany ens feien tan feliços: una felicitació, un t'estimo, un gest, una carícia, una mirada, una paraula, ...
Pocs exemples podem trobar avui dia d'humiltat, de sencillesa, d'entrega als demés. Ara mana la ciutat, les preses, la competitivitat, els claxons, la contaminació, l'estres, ... Per damunt dels camps, la pau, el compromís, les rialles, la natura, ... És ara, un any després de la mort de Vicenç Ferrer, hem recordat, també, la Madre Teresa de Calcuta. És ara, 40 anys després que Vicenç Ferrer inciés el seu projecte a la India amb la Fundació Vicente Ferrer, per recuperar de l'oblit les ciutats més pobres i desvalgudes, ajudes a recuperar la dignitat de la gent mitjançant l'educació, la sanitat, el conreu de les terres, agrupés a les dones amb el suport de la 1a Ministra Indira Gandhi, quan demanem el reconeixement mundial a aquest home bó, a aquest home que ha deixat un llegat de sabiduria.
Des de la plataforma "Candidatura al Premio Nobel de la Paz 2010" a la Fundació Vicente Ferrer. Apunta't i estima a aquests home com milers de persones l'han estimat en vida.
"He firmado un compromiso de paz: contribuir a la unidad de la naciones y las personas"
Vicente Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada