dimarts, 25 de maig del 2010

DONES, SENSE POR A LES PESES



En la publicació del mes de març de la revista publicada pel Gimnàs Fitness Club Vilafranca, vaig llegir l'editorial del "director" que ens explicava que feia 13 anys dels inicis del Club. Vaig començar a reflexionar en com passa de ràpid els temps, doncs fa 13 anys justos que vaig coençar la meva andança en el món del Fitness, lluny encara d'aquest gimnàs. I és que un pneumotòrax va ser el responsable de que una prescripció mèdica, em recomanés la pràctica habitual d'esport. No era nova en el terreny. En la meva infància ja havia practicat gimnàstica rítmica. Però havia de tornar a agafar el ritme. aleshores venia la pregunta: Per quina modalitat em decideixo? Poc a poc em vaig endinsar en aquest m´n de massa de ferro anomenada "Sala de Fitnes", "Sala de musculació" o popularment coneguda com a "Sala de màquines".

Recordo els meus inicis a la "SALA DE FITNESS". Una sala plena d'homes amb certs prejudicis dissimulats. Miraven de reüll entre curiosos i expectants a una dona jove que trepitjava fort en el terreny que durant tants anys ells havien hegemonitzat. poc a poc la curiositat inicial donva pas a la confiança i s'iniciava un a gran amistat.

El que tinc clari pel que he viscut durant tots aquests anys, és que la sala de fitness ha deixat de ser terreny masculí per deixar pas a les esveltes figures femenines. Cada vegada més, les dones es beneficien de les excel.lències de les peses. Encara existeix, però, aquesta falsa creença que les peses deformen el cos de la dona fins a masculinitzar-lo. Però el que les dones no saben, és que el nostre cos està format de tal manera que, tot i que amb mesura, es pot donar forma a la musculatura, sense arribar a deformar-se. Naturalment que sempre hi ha excepcions, i ens podem trobar amb casos extrems de dones que han necessitat molts anys i moltes hores d'entrenament per aconseguir desenvolupar de manera voluptuosa el seu cos, possiblement per motius competitius.

És evident que la genètica de l'home i la dona és ben diferent. Per començar la musculatura de la dona és més petita i això implica que tenim menys força física (per molta igualtat que prediquem, i sóc una gran defensora de la igualtat).Mentre que l'home vol lluir els seus músculs forts i marcats, la dona vol moldejar la seva figura, sense guanyar molt de volum i pes i realçant les formes de certes parts més femenines de la nostra anatomia. Iaixò no és impossible.

Quan ens apuntem a un gimnàs, primero de tot, hem de tenir clar quin és el nostre objectiu i això va estrictament lligat a buscar una MOTIVACIO per començar, i predisposició a la REGULARITAT. una d'elles haurà de ser LA SALUT. Ningú dubta a aquestes alçades que l'esport amb mesura, només implica beneficis per al nostre organisme. Segon, el MONITOR. Figura imprescindible, perque serà ell qui ens marcarà la rutina a seguir, segons les nostres necessitats, motivacions i objectius. La DIETA. una dieta rica en protïnes i vitamines. I sobrerto una bona alimentació després de cada sessió gimnàstica, perque el desgast físic que fem és important i ha de ser compensat en la mateixa mesura.

Una bona salut, una bona figura, bones amistats, ... Necessiteu més motivacions?