diumenge, 4 d’abril de 2010

POBRES DE PRIMERA I SEGONA CLASSE

Estic d'acord en que estem en una societat on el racisme està en l'ordre del dia, i més ara que amb la crisi encara s'enfatitza encara més, però no per això hem de tenir certes actituts davant la gent que no és autòctona.

Avui mateix he presenciat una escena que m'ha sorprés. He anat a rentar el cotxe en una d'aquestes banzineres regentades per immigrants procedents de colombia, o algun pais d'aquests on els trets de la seva fesonomia els diferencien. El cas és que quan he anat a pagar per treure el tiket que em donen sempre, davant meu hi havia una noia (d'uns 35 anys aproximadament) amb un cotxet, i li ha demanat amb el noi de la caixa que li cobrés que el portava (1 revista del cor, una revista de la Hanna Montana i una barra de pa). El to de veu que ha utilitzat ha estat poc menys que desagradable. Jo que estava a la cua, no m'agués fixat en ella si no hagués estat pel l'exigència, però m'hi he fixat amb la "senyora". Un cop li ha cobrat, amb ja to més exigent li ha demanat una bossa per posar-ho tot a dins. El noi una mica molest ha tret una bossa de plàstic i li ha deixat al damunt de les revistes. No crec que li hagi moltestat el donar-li la bossa, que en definitiva era normal, sino amb la manera en que li ha donat. La noia que es devia pensar que era la Camen Lomara de la Vila, se'l mira amb despreci i espera a que li posi les coses dins de la bossa. El noi, ja "cabrejat" em pregunta (jo anava darrera de la noia en qüestió) què m'havia de cobrar, a lo que li responc en català: "Un rentat número dos". La noia veient que ´ningú li fa ni cas, agafa la bossa i es posa les coses dintre. Ara m'agrada més. Encara he sortit abans jo que ella.


El cas és que he pensat, home el temps dels esclaus, afortunadament ja ha passat. Però encara queda penso molta mala cultura de l'esclavitud.


Sencillament, m'ha cridat l'atenció l'actitud.