LLIBERTAT - IGUALTAT - EMPODERAMENT

Estem davant d'una nova dècada, que acabem d'iniciar amb dues víctimes de violència de gènere, només començar l'any 2010. Tot i que no podem obviar la dada, hem de comptar que a l'any 2009 hi ha hagut 21 víctimes menys que en l'any 2008. Però hem de mirar al futur amb optimisme, amb una certa mirada satisfactòria pel que hem anat sembrant i recollint les dones durant les darreres dècades. I és que el present ens ho permet.

No oblidem que les petites victòries que poc a poc anem aconseguint, venen precedides de noms propis per dones lluitadores, progressistes, feministes, activistes i treballadores, dones avançades I vedades en el seu temps. Totes cada una de nosaltres (i alguns homes, afortunadament cada vegada més), de ben segur, portem el feminisme a la sang, qualsevol mostra d'inquietud per millorar la nostra situació personal, familiar, professional, formativa, esportiva... l'interès per eliminar les desigualtats entre sexes, la lluita constant del dia a dia: això és el FEMINISME.

Ara pràcticament ningú recorda que les dones no teníem respresentació parlamentària, ni podíem votar. Avui dia, això és impensable. El primer gran objectiu (no l'únic, i ni molt menys l'últim) era aconseguir el sufragri universal femení igualitari, que al nostre país arrabaria l'any 1931 de la mà de Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken. Totes tres recolzades per moviements feministes, que s'havien anat creant i unint des del 1921. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la dona assumeix el paper d'esposa, mare i submissió davant de l'home. Això suposa un pas enrere, que es tornarà a recuperar amb l'arribada de la democràcia. Mentre, Europa avança.

Amb la redacció de la Constitució el 1978, la dona torna a prendre la paraula, es manifesta i es fa sentir. Tal i com va dir Anne B. Hamman el 1974: "la dona lluita per aconseguir la llibertat de ser dona". S'inicia el procés de canvi: es despenalitza l'adulteri, es legalitza per primera vegada l'avortament, més tard, el 2001, el Grup Parlamentari Socialista presenta la proposta de Llei Electoral, en el que inclou en les candidatures una participació equilibrada entre homes i dones, el que és avui la paritat. Actualment, tenim un Ministeri d'Igualtat, que ha regulat la Llei Integral de Violència de Gènere i que ha aprovat el Projecte de Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs.

Hem sigut testimonis de com les dones hem pres possessió de càrrecs electes importants, de com ens hem integrat a les universitats, als mitjans de comunicació i a l'esglèsia. Hem liderat projectes i hem arribat a ser executives, ventint pantalons. I fins i tot hem anat a l'espai. Hem guanyat medalles olímpiques. Som escriptores, pintores, artistes, ja no cantem "coplas de desamor", sinó que som números 1 amb hits d'èxit.

En canvi detecto dues vessants d'homes: Per una banda, els que s'han adaptat als temps, el feministes, els que COMPARTEIXEN. El feminisme, segons estudis, augmenta la felicitat en les parelles, sembla que als homes els hi produeix més estabilitat tenir una dona segura al seu costat, perque les dones feministes també som romàntiques i atractives. Per una altra banda, tenim l'home que encara ha d'utilitzar la seva força física i en alguns cassos la violència, per demostrar que és ell qui domina la societat, i en el millor dels cassos "AJUDEN" a la dona.

Dones d'arreu! nosaltres també formem part d'aquesta història. Fixeu-vos en les coses positives que hem acoseguit: som autònomes, caminem soles. Ara podem decidir a qui volem votar, podem compartir permisos per maternitat, podem denunciar maltractaments, podem fer-nos sentir a traves de xarxes socials, pàgines web, blogs, facebooks, twitter, perquè som dones formades, i aviat podrem decidir quan volem ser mares responsablement.

Senyores i senyors, sigui quina sigui la nostra tendència feminista, edat o sexe, totes i tots lluitem per a un mateix objectiu: LA IGUALTAT, LA LLIBERTAT, L'EMPODERAMENT. Unim-nos tot a una!