dimecres, 30 de setembre del 2009

APROVACIO DEL PROJECTE DE LLEI DE SALUD SEXUAL I REPRODUCTIVA DE L'IVE

Ha estat un llarg camí, més de 20 anys i amb dures crítiques a l'esquena per part de la dreta més radical i l'església conservadora per exel.lent. Però el dia 26 setembre 2009 el recordarem per la presència de la ministra María Teresa Fernández de la Vega en nom del ministeri de Igulatat, L'anunci de l'aprovació per part del Consell de Ministres del Projecte de Llei de Salut Sexual i reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE).

Durant aquest recorregut els tres ministeris implicats (Igualtat, Sanitat i Justícia) s'han reunit i escoltat en diferents entitats de dones, de joves, col.lectius diversos i han arribat a gestar un projecte que segurament serà eficaç per no augmentar embarassos no desitjats entre les joves, que tindran el DRET A DECIDIR SOBRE LA SEVA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA.



Hem de ser conscients que la societat en aquests 20 anys ha canviat considerablement i que fins ara la llei de la qual disposàvem era molt limitada, havíem d'avançar d'acord amb els temps que vivim i el resultat és la redacció d'unes línies de serveis a les que aquest projecte de llei es basa:


- Prevenció d'embarassos no desitjats.
- Dret a decidir quan tenir fills.


- La millora d'alguns aspectes de l'avantprojecte.
Sens dubte, des del principi el que ha generat més crítiques ha estat l'edat en què les dones poden decidir donar el pas d'avortar. El projecte manté ferm l'edat mínima de 16 anys, per tant implica el dret important a decidir sobre la seva maternitat, oferint prestacions sanitàries equiparables a altres intervencions sanitàries.

Aquesta és una llei amb terminis:

1. Durant les primeres 14 setmanes la documentació podrà decidir avortar lliurement.

2. Fins a la setmana 22 es podrà interrompre l'embaràs si hagués anomalies en el fetus o corregir un risc en la vida de la dona.

3. A partir de la Setaman 22, Si es detecta una molt greu anomalia o malaltia.

Dades totes elles, en que els centres hauran de comptar amb sistemes de màxima seguretat per a cada una de les històries clíniques de les pacients, tot això preveu la normativa vigent de protecció de dades.