DONES, SENSE POR A LES PESES

2010-05-25T20:40:00.005+02:00

En la publicació del mes de març de la revista publicada pel Gimnàs Fitness Club Vilafranca, vaig llegir l'editorial del "director" que ens explicava que feia 13 anys dels inicis del Club. Vaig començar a reflexionar en com passa de ràpid els temps, doncs fa 13 anys justos que vaig coençar la meva andança en el món del Fitness, lluny encara d'aquest gimnàs. I és que un pneumotòrax va ser el responsable de que una prescripció mèdica, em recomanés la pràctica habitual d'esport. No era nova en el terreny. En la meva infància ja havia practicat gimnàstica rítmica. Però havia de tornar a agafar el ritme. aleshores venia la pregunta: Per quina modalitat em decideixo? Poc a poc em vaig endinsar en aquest m´n de massa de ferro anomenada "Sala de Fitnes", "Sala de musculació" o popularment coneguda com a "Sala de màquines".

Recordo els meus inicis a la "SALA DE FITNESS". Una sala plena d'homes amb certs prejudicis dissimulats. Miraven de reüll entre curiosos i expectants a una dona jove que trepitjava fort en el terreny que durant tants anys ells havien hegemonitzat. poc a poc la curiositat inicial donva pas a la confiança i s'iniciava un a gran amistat.

El que tinc clari pel que he viscut durant tots aquests anys, és que la sala de fitness ha deixat de ser terreny masculí per deixar pas a les esveltes figures femenines. Cada vegada més, les dones es beneficien de les excel.lències de les peses. Encara existeix, però, aquesta falsa creença que les peses deformen el cos de la dona fins a masculinitzar-lo. Però el que les dones no saben, és que el nostre cos està format de tal manera que, tot i que amb mesura, es pot donar forma a la musculatura, sense arribar a deformar-se. Naturalment que sempre hi ha excepcions, i ens podem trobar amb casos extrems de dones que han necessitat molts anys i moltes hores d'entrenament per aconseguir desenvolupar de manera voluptuosa el seu cos, possiblement per motius competitius.

És evident que la genètica de l'home i la dona és ben diferent. Per començar la musculatura de la dona és més petita i això implica que tenim menys força física (per molta igualtat que prediquem, i sóc una gran defensora de la igualtat).Mentre que l'home vol lluir els seus músculs forts i marcats, la dona vol moldejar la seva figura, sense guanyar molt de volum i pes i realçant les formes de certes parts més femenines de la nostra anatomia. Iaixò no és impossible.

Quan ens apuntem a un gimnàs, primero de tot, hem de tenir clar quin és el nostre objectiu i això va estrictament lligat a buscar una MOTIVACIO per començar, i predisposició a la REGULARITAT. una d'elles haurà de ser LA SALUT. Ningú dubta a aquestes alçades que l'esport amb mesura, només implica beneficis per al nostre organisme. Segon, el MONITOR. Figura imprescindible, perque serà ell qui ens marcarà la rutina a seguir, segons les nostres necessitats, motivacions i objectius. La DIETA. una dieta rica en protïnes i vitamines. I sobrerto una bona alimentació després de cada sessió gimnàstica, perque el desgast físic que fem és important i ha de ser compensat en la mateixa mesura.

Una bona salut, una bona figura, bones amistats, ... Necessiteu més motivacions?

LLIBERTAT - IGUALTAT - EMPODERAMENT

2010-01-06T19:23:00.007+01:00

Estem davant d'una nova dècada, que acabem d'iniciar amb dues víctimes de violència de gènere, només començar l'any 2010. Tot i que no podem obviar la dada, hem de comptar que a l'any 2009 hi ha hagut 21 víctimes menys que en l'any 2008. Però hem de mirar al futur amb optimisme, amb una certa mirada satisfactòria pel que hem anat sembrant i recollint les dones durant les darreres dècades. I és que el present ens ho permet.

No oblidem que les petites victòries que poc a poc anem aconseguint, venen precedides de noms propis per dones lluitadores, progressistes, feministes, activistes i treballadores, dones avançades I vedades en el seu temps. Totes cada una de nosaltres (i alguns homes, afortunadament cada vegada més), de ben segur, portem el feminisme a la sang, qualsevol mostra d'inquietud per millorar la nostra situació personal, familiar, professional, formativa, esportiva... l'interès per eliminar les desigualtats entre sexes, la lluita constant del dia a dia: això és el FEMINISME.

Ara pràcticament ningú recorda que les dones no teníem respresentació parlamentària, ni podíem votar. Avui dia, això és impensable. El primer gran objectiu (no l'únic, i ni molt menys l'últim) era aconseguir el sufragri universal femení igualitari, que al nostre país arrabaria l'any 1931 de la mà de Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken. Totes tres recolzades per moviements feministes, que s'havien anat creant i unint des del 1921. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la dona assumeix el paper d'esposa, mare i submissió davant de l'home. Això suposa un pas enrere, que es tornarà a recuperar amb l'arribada de la democràcia. Mentre, Europa avança.

Amb la redacció de la Constitució el 1978, la dona torna a prendre la paraula, es manifesta i es fa sentir. Tal i com va dir Anne B. Hamman el 1974: "la dona lluita per aconseguir la llibertat de ser dona". S'inicia el procés de canvi: es despenalitza l'adulteri, es legalitza per primera vegada l'avortament, més tard, el 2001, el Grup Parlamentari Socialista presenta la proposta de Llei Electoral, en el que inclou en les candidatures una participació equilibrada entre homes i dones, el que és avui la paritat. Actualment, tenim un Ministeri d'Igualtat, que ha regulat la Llei Integral de Violència de Gènere i que ha aprovat el Projecte de Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs.

Hem sigut testimonis de com les dones hem pres possessió de càrrecs electes importants, de com ens hem integrat a les universitats, als mitjans de comunicació i a l'esglèsia. Hem liderat projectes i hem arribat a ser executives, ventint pantalons. I fins i tot hem anat a l'espai. Hem guanyat medalles olímpiques. Som escriptores, pintores, artistes, ja no cantem "coplas de desamor", sinó que som números 1 amb hits d'èxit.

En canvi detecto dues vessants d'homes: Per una banda, els que s'han adaptat als temps, el feministes, els que COMPARTEIXEN. El feminisme, segons estudis, augmenta la felicitat en les parelles, sembla que als homes els hi produeix més estabilitat tenir una dona segura al seu costat, perque les dones feministes també som romàntiques i atractives. Per una altra banda, tenim l'home que encara ha d'utilitzar la seva força física i en alguns cassos la violència, per demostrar que és ell qui domina la societat, i en el millor dels cassos "AJUDEN" a la dona.

Dones d'arreu! nosaltres també formem part d'aquesta història. Fixeu-vos en les coses positives que hem acoseguit: som autònomes, caminem soles. Ara podem decidir a qui volem votar, podem compartir permisos per maternitat, podem denunciar maltractaments, podem fer-nos sentir a traves de xarxes socials, pàgines web, blogs, facebooks, twitter, perquè som dones formades, i aviat podrem decidir quan volem ser mares responsablement.

Senyores i senyors, sigui quina sigui la nostra tendència feminista, edat o sexe, totes i tots lluitem per a un mateix objectiu: LA IGUALTAT, LA LLIBERTAT, L'EMPODERAMENT. Unim-nos tot a una!

MONTSE ARNAN MUÑOZ

DONES, SENSE POR A LES PESES

LLIBERTAT - IGUALTAT - EMPODERAMENT