RECONEGUDES DONES D'ÈXIT

Carmen Maura (Madrid, 15 de setembre de 1945), una actriu de reconeguda trajectòria professional, i segons els crítics cinematogràfics la més complerta i versàtil, rebrà la Medalla d'Or que concedeix l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques 2009 "per la seva contribució a la millora del cinema espanyol.

Moltes felicitats, perque amb més de 70 películes (entre les que destaquen "Tigres de papel", Pepi, Luci, Bom y otras chicas del monton", "Entre tinieblas", "Mujeres al borde de un ataque de nervios", "La comunidad", entre moltes d'altres) ha demostrat que és dona del segle XXI pot combinar la tasca de mare i la professionalitat laboral, a més de ser atractiva i estar a l'alçada de les circumstàncies en cada moment. Ha demostrat que es pot estar al cim de la popularitat, sense exhibir la seva vida més personal. En definitiva tota una senyora.

No ens podem oblidar del grup de les 10 nadadores de l'equip Espanyol de Natació Sincronitzada, que sota les ordres d'AnnaTarrés ha aconseguit un important or en el Mundial. Tota una vida d'esforç i un dolç sacrifici ha culminat amb carreres d'èxit per a aquestes esportistes.

UN MENOR, RESPONSABLE DELS SEUS ACTES?

Torna la polèmica. Després de l'Avantprojecte de llei de la Interrupció voluntària de l'embaràs, arriba el debat sobre la Llei del menor. Després de varis cassos continuats d'actes violents entre menors (recormem a Baena-Córdoba, una nena de tretze anys i ara fa una setmana a Isla Cristina - Huelva), i sobretot menors que no arriben als catorze anys, es posa en entredit la si la llei del menor és massa tova.

Està clar que s'ha di'inicar un període de reflexio, en això estem d'acord. El darrer cas de la nena de Isla Cristina ha servit per destapar la caixa dels trons. Mentre el Partit Popular aprofita el moment de crispació popular, per proposar la llei del menor i ja ha afirmat que té preparada una reforma, que posarà en marxa a partir de setembre. La reforma pretén protegir als menors víctimes des delictes. Els altres sectors polítics han demanats tranquil.litat i serenitat. Com sempre han quedat sols, perque és necessari el periode de reflexió.

És difícil demanar serenitat quan ets testimoni de coses tant injustes com aquesta, però s'ha de fer l'exercici de voluntat. De cassos com aquests, desgraciadament, n'hi han hagut més, i ens hem de posar en mans d'experts professionals per entendre la realitat de la situació, perque en aquests actes, tal i com diu el defensor del menor, no solament es fereix fisicament i psicològicament a la noia, si no que es denota una devallada en l'edat de violència masclista, i això també és molt perillos.

Estem parlant d'una llei del menor que es, si no estic confosa, relativament nova (de l'any 2000). Hem de tenir en compte que els nens i nenes es convertien en adolescents quasibé als 16/18 anys. Avui per avui els menor es converteixen en adolescents molt més aviat.

LLEI D'AVORTAMENT SEGURA

Fa uns dies em va arribar a les mans un exemplar de l'Avantprojecte de la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i de l'interrupció voluntària de l'embaràs(IVE). És evident que la vaig llegir detingudament, tot i que hi manquen, segurament, alguns matisos, ja es pot veure com pot quedar definitivament.

En cap cas vaig trobar un sol article que fes referència al tema de l'avortament de menors de 16 anys i sense el consetiment dels seus pares.. Per tant intento esbrinar d'on ve tota la polèmica creada envers aquesta notícia, que després de 23 anys amb la mateixa llei, hauria de ser una bona nova.

Ens remontem a l'any 2002, legislatura governada per majoria absoluta pel Sr.Aznar. s'aprova la Llei d'Autonomia del Pacient. En aquesta llei es reconeix als menors d'edat emancipats o paamb 16 anys, plena capacitat per donar el seu consentiment envers qualsevol intervenció mèdica a la que es sotmetin, sense que aquests consentiment l'hagin de donar els res.

Ara set anys més tard, els que llavors ningú va acusar al Sr. Aznar de faltar el respecte a les mares, és avui un escàndol. Sembla ser que l'ampliació de l'aplicació de la llei a la IVE, els hi sembla que el PSOE es vol carregar la "patria potestad de los padres".

Sembla ser que una jove de 14 anys pot casar-se, pot reconèixer un fill no matrimonial, pot fer testament, a partir dels 12 pot decidir si vol ser adoptat o acollit (segons el nostre Codi Civil), pot mantenir relacions sexuals a partir dels 13 anys (segons el nostre Codi Penal) i en canvi no és prou responsable per decidir si vol interrompre un embaràs no desitjat durant les primeres setamanes?

Mentre països com Suïssa, Anglaterra, Holanda, Eslovàquia, Noruega, algun d'ells catòlic, les menors de 16 anys poden decidir sense cap mena de consentiment totes aquestes qüestions, aquí hem de lluitar per no negar una Llei complerta que permet a les dones tenir una atenció del servei públic garantitzada, una activitat formativa en l'àmbit educatiu sexual, una informació detallada prèvia al consentiment de la interrupció voluntària de l'embaràs.

No siguem hipòcrites!!! Lluitem per les nostres llibertats, per la nostra intimitat i integritat, per al dret a decidir què volem fer amb la nostra salut, amb el nostre físic, amb el nostre cos. Això no significa que no necessitem el consell dels pares, que si han fet correctament la seva funció responsablement, han obert vies de diàleg, de comunicació, és evident que els fills confiarem amb ells.